Recursos per pares, nens i adolescents
https://www.youtube.com/watch?NR=1&v=NR8Chgb7wN0&feature=endscreen
https://www.youtube.com/watch?v=Sx1Igk97bfw
DEFINICIÓ de TDHA
Segons la Fundació Adana:
El Trastorn per Dèficit
d’Atenció amb o sense Hiperactivitat és un trastorn d’ origen neurobiològic que
es caracteritza per la presència de tres símptomes/ trets:
·
Dèficit d’atenció.
·
Impulsivitat.
·
Hiperactivitat motora i/o vocal.
S’identificarà com un
trastorn quan aquests símptomes, o els comportaments que se’n derivin, es
donin amb molta major freqüència i intensitat que en els nens/adolescents
d’igual edat i que interfereixin la vida quotidiana a casa, l’escola i en el
seu entorn en general.
Cal tenir en compte que no
tots els infants amb aquest trastorn manifesten els mateixos símptomes i amb la
mateixa intensitat. Es pot trobar el cas del nen que presenta dificultats
relacionades amb l’atenció però que no presenta un major grau de moviment o
majors respostes impulsives que els nens de la seva mateixa edat. En el Manual
de Diagnòstic i Estadística dels Trastorns Mentals (DSM-IV), publicat per
l’American Psychiatric Association, en la seva darrera versió es diferencien
tres tipus de trastorn dins del TDAH:
•Trastorn per dèficit d’atenció
amb hiperactivitat subtipus predominantment desatent
•Trastorn per dèficit
d’atenció amb hiperactivitat subtipus predominantment hiperactiu i impulsiu
•Trastorn per dèficit
d’atenció amb hiperactivitat subtipus combinat (presenta símptomes atencionals
i hiperactiusimpulsius).
El nen predominantment desatent és
un nen que sembla no escoltar quan se li parla directament, que sembla que
somia despert, que li costa posar-se en marxa i que sovint oblida o perd coses.
Acostuma a distreure’s i a girar la cara davant qualsevol soroll o estímul
irrellevant, podent-se dispersar també davant activitats de joc o atractives
per a ell. A l’aula generalment es mostra passiu, passa desapercebut, i no
aprèn al ritme esperat. No anota els deures a l’agenda, oblidant així entregar
tasques i treballs, o fent-ho amb retard, i quan les entrega, solen estar
incompletes. Evita, li desagrada o es resisteix a realitzar tasques que
requereixin d’un esforç mental sostingut. La presentació de les feines és
descuidada, oblida posar el nom i la data i té dificultats per planificar els
exercicis que fa. Quan resol exàmens dóna respostes desorganitzades o en els
espais equivocats.
El nen predominantment desatent
sovint passa per ser un nen poc intel•ligent (encara que no sigui cert) o
gandul o amb un grau de desmotivació alarmant, és freqüent que acabi ubicat en
les darreres fileres de la classe i que ningú esperi “més” d’ell o d’ella.
El nen predominantment
hiperactiu-impulsiu es mou d’un lloc a un altre en moments inapropiats,
mou mans i peus en excés, es balanceja i s’aixeca sovint de la seva cadira.
Acostuma a interrompre converses i activitats i sol immiscirse en els jocs dels
altres. Respon de forma precipitada, fins i tot abans que se li acabi de
formular la pregunta. Té dificultats per dedicar-se a tasques o jocs tranquils
i parla en excés.
El comportament d’aquest nen
resulta molest i sovint preocupa molt per les manifestacions d’agressivitat,
tant a l’aula com dins el marc familiar. Aquest comportament disruptiu fa que
la família ràpidament demani ajut professional.
És important atendre d’igual manera tant
a un grup com a un altre ja que, sense adonar-nos, podem descuidar aquells que
no molesten simplement perquè no sembla que pugui tractar-se d’un trastorn.
"Jo no m'avergonyeixo
de
corregir els meus errors i opinions de canvi,
perquè no m'avergonyeixo de
pensar i aprendre.“
(Alejandro
Herculano)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada