CONCLUSIONS

Ja gairebé acabem la segona part del Pràcticum ... A les portes de finalitzar una tasca que ha estat per sobre de tot, molt  enriquidora!!

M’agradaria agrair  tant a la tutora externa com a la resta de l’equip del Centre de Pràctiques  la seva col·laboració constant i les possibilitats per aprendre que m’han anat facilitant en les diferents sessions. Al mateix temps, remarcar l’ impuls de la tutora de l’UOC  per dur a terme el projecte i les aportacions, avisos i seguiment que fan que et sentits recolzada i acompanyada en tot el procés.

Abans d’aprofundir en la valoració, voldria fer esment de l’inconvenient que m’ha representat haver de compaginar la vida laboral amb les pràctiques però encara que esgotador, ha valgut la pena!!

Després d’aquesta apreciació, m’agradaria revisar la proposta del projecte. Com a objectiu general assolit, vull destacar que he pogut col·laborar i participar de forma activa en l’elaboració del disseny del Programa i acabar-lo. A trets generals, hem dissenyat vint sessions, (en forma de fitxes) per a infants, quatre per a pares i una per a mestres amb els objectius corresponents, les activitats, les orientacions i recursos, algunes propostes i orientacions i un apartat teòric a mode de notes orientatives.

Poder participar en un projecte que vol ajudar a millorar les habilitats socioemocionals en els infants afectats de TDAH m’ha portat a reflexionar sovint sobre la tasca que hem de desenvolupar els Psicopedagogs en aquest àmbit i les mancances que existeixen. Però també m’ha facilitat comprendre i aprofundir en el coneixement tant teòric com pràctic dels infants i adolescents diagnosticats de dèficit atencional i amb mancances respecte a les habilitats socials i emocionals.

Aquest projecte ha generat la necessitat de treballar des d’un punt de vista cooperatiu i col·laboratiu  entre totes les persones que participen en aquest programa: equip del Centre, famílies, escola i altres professionals.

El procés de treball ha estat en tot moment compartit i basat en la reflexió, la discussió, la il·lusió ,  la flexibilitat i els acords de l’equip.

També m’ha agradat, paral·lelament poder apropar-me als infants des d’un camp diferent al que jo treballo,  ja  que he presenciat com es realitza una intervenció molt més individualitzada i atencional (actuacions que jo trobo a faltar en molts moments en la meva tasca com a docent).

Tanmateix, he pogut observar i aprendre la dinàmica d’un Centre Privat, l’atenció tant a nens i adolescents  com a famílies i la planificació i preparació de tot el sistema. Val a dir que, he tingut la gran sort d’estar envoltada de grans professionals que senten, valoren i creuen en  aquesta professió i  en el projecte que duen a terme.

M’agradaria també deixar constància de que l’ús del bloc, com a eina comunicativa i reflexiva del dia a dia, m’ha ajudat a compartir idees i nodrir-me d’altres. És aquí on es troba la clau de la construcció del pensament i com anem construïm les idees.

Per acabar, mostrar la meva satisfacció personal d’haver dissenyat i acabat un programa que pensem que és totalment viable i que tot i que per raons econòmiques no s’ha pogut posar en marxa aquest curs (tal i com estava previst)  s’està planificant la seva aplicació el curs vinent.