dimecres, 22 de maig de 2013

CONCLUSIONS


Ja gairebé acabem la segona part del Pràcticum ... A les portes de finalitzar una tasca que ha estat per sobre de tot, molt  enriquidora!!

M’agradaria agrair  tant a la tutora externa com a la resta de l’equip del Centre de Pràctiques  la seva col·laboració constant i les possibilitats per aprendre que m’han anat facilitant en les diferents sessions. Al mateix temps, remarcar l’ impuls de la tutora de l’UOC  per dur a terme el projecte i les aportacions, avisos i seguiment que fan que et sentits recolzada i acompanyada en tot el procés.

Abans d’aprofundir en la valoració, voldria fer esment de l’inconvenient que m’ha representat haver de compaginar la vida laboral amb les pràctiques però encara que esgotador, ha valgut la pena!!

Després d’aquesta apreciació, m’agradaria revisar la proposta del projecte. Com a objectiu general assolit, vull destacar que he pogut col·laborar i participar de forma activa en l’elaboració del disseny del Programa i acabar-lo. A trets generals, hem dissenyat vint sessions, (en forma de fitxes) per a infants, quatre per a pares i una per a mestres amb els objectius corresponents, les activitats, les orientacions i recursos, algunes propostes i orientacions i un apartat teòric a mode de notes orientatives.

Poder participar en un projecte que vol ajudar a millorar les habilitats socioemocionals en els infants afectats de TDAH m’ha portat a reflexionar sovint sobre la tasca que hem de desenvolupar els Psicopedagogs en aquest àmbit i les mancances que existeixen. Però també m’ha facilitat comprendre i aprofundir en el coneixement tant teòric com pràctic dels infants i adolescents diagnosticats de dèficit atencional i amb mancances respecte a les habilitats socials i emocionals.

Aquest projecte ha generat la necessitat de treballar des d’un punt de vista cooperatiu i col·laboratiu  entre totes les persones que participen en aquest programa: equip del Centre, famílies, escola i altres professionals.

El procés de treball ha estat en tot moment compartit i basat en la reflexió, la discussió, la il·lusió ,  la flexibilitat i els acords de l’equip.

També m’ha agradat, paral·lelament poder apropar-me als infants des d’un camp diferent al que jo treballo,  ja  que he presenciat com es realitza una intervenció molt més individualitzada i atencional (actuacions que jo trobo a faltar en molts moments en la meva tasca com a docent).

Tanmateix, he pogut observar i aprendre la dinàmica d’un Centre Privat, l’atenció tant a nens i adolescents  com a famílies i la planificació i preparació de tot el sistema. Val a dir que, he tingut la gran sort d’estar envoltada de grans professionals que senten, valoren i creuen en  aquesta professió i  en el projecte que duen a terme.

M’agradaria també deixar constància de que l’ús del bloc, com a eina comunicativa i reflexiva del dia a dia, m’ha ajudat a compartir idees i nodrir-me d’altres. És aquí on es troba la clau de la construcció del pensament i com anem construïm les idees.

Per acabar, mostrar la meva satisfacció personal d’haver dissenyat i acabat un programa que pensem que és totalment viable i que tot i que per raons econòmiques no s’ha pogut posar en marxa aquest curs (tal i com estava previst)  s’està planificant la seva aplicació el curs vinent.

dilluns, 20 de maig de 2013

PRIMERES VALORACIONS


Estem a la recta final i és el moment de començar a fer valoracions. Primer de tot dir que ha estat un treball constant, interessant, col·laboratiu i de treball en xarxa. Tant l’equip del Centre com jo mateixa hem aprés i gaudit molt, hem compartit aprenentatges, idees i coneixements. Hem creat plegades un programa pensat en millorar les relacions socials i les emocions de nens i nenes que presenten dificultats en aquest i altres aspectes. Amb una finalitat bàsicament preventiva. Aquest objectiu ha alimentat la nostra il·lusió i ens ha  motivat a invertir tot el temps que ha calgut.

Ha estat un plaer poder primer, planificar i després anar construint mica en mica aquest projecte, un projecte compartit, debatut, acordat i consensuat.

Hem utilitzat tant recursos bibliogràfics com tecnològics, hem fet una àmplia recerca sobre el tema i hem anat seleccionant, adaptant i  creant el que ens ha semblat més òptim i significatiu. En aquesta recerca ha estat molt rellevant l’educació emocional com a innovació educativa i com a resposta a les necessitats socials expressades per Rafael Bisquerra, catedràtic de la Ub de Pedagogia i Psicopedagogia i el repte que suposa per als psicopedagogs,  tal com indica en César Coll en els seus treballs i conferències.

Hem tingut molta cura alhora de dissenyar les activitats del programa i d’establir els criteris d’avaluació, també hem preparat sessions amb els pares i amb els mestres amb la finalitat que sigui un programa triangular i doni espai a totes les persones que intervenen en l’aprenentatge dels destinataris.

Els blocs a desenvolupar en el programa han estat : Autocontrol emocional (Identificació i expressió de sentiments, reconeixement d’emocions i tècniques d’autocontrol emocional) i Habilitats socioemocionals ( Assertivitat, drets personals, comunicació no verbal, habilitats socials bàsiques i autoestima i autoconcepte). Els temes a treballar amb els pares han estat : Tècniques de modificació de conducta, estils de comunicació i habilitats socials bàsiques i autoestima.

Documentació empreada

BADIA, A.; MAURI, T. I MONEREO, C. (2006). La pràctica psicopedagògica en educació no formal. Volum II. UOC.
Aquest material m’ha servit com a base de consulta ja que les meves pràctiques corresponen a un context no formal.
BARKLEY, R. (2002). Niños hiperactivos. Como comprender y entender sus necesidades especiales. Barcelona: Paidos.

És un llibre que descriu molt bé el perfil dels infants amb TDAH. M’ha servit per entendre aquest trastorn i per ajudar als infants i adolescents afectats.

BOLEA, E; Burgos, F; Duch, R. Vilà, F. (2005): Mòdul 6: Trastorns de conducta. Assignatura Intervenció psicopedagògica en els trastorns de desenvolupament. UOC

CARPENA, Anna (2003) Educación socioemocional en la etapa de primaria. Ed.Eumo Octaedro. Barcelona


Aquest llibre aporta eines perquè es pugui incorporar la dimensió emocional en l’educació dels infants, alhora que fa aportacions científiques i reflexiona sobre els canvis socials i la necessitat de la formació socioemocional.  M’ha aportat base teòrica referent a les habilitats socioemocionals i idees per elaborar el programa , ja que hi ha un bon nombre de propostes, activitats i recursos concrets d’intervenció psicoeducativa. A  més hi ha un apartat dedicat a les habilitats socials i de vida i està pensat per a nens i nenes de sis a dotze anys.( Continuaré consultant aquest llibre).

GOLEMAN, Daniel (1999) La practica de la intel·ligència emocional. Ed. Kairos,Barcelona.
GROP I RENOM, A (2003). Educación emocional. Programa para educación primària.. Barcelona: Praxis.

Aquest llibre presenta programa molt pràctic d’educació emocional per a nens i nenes de sis a dotze anys. Hi ha un bloc dedicat a les habilitats socioemocionals i de vida. (Tinc previst consultar aquest llibre per a elaborar el programa).

MARTI, J. I DÍEZ, A. Relació alumnat- família- escola basada en la col·laboració. UOC. Barcelona.

MAURI, T. L’anàlisi de casos com a eina de formació professional. UOC. Barcelona.
MORENEO, C, et.al. Models d’orientació i intervenció psicopedagògica. Ed. UOC. Barcelona: 2003.

SEGURA, Manuel, ARCAS, Margarita Decideix. Volum II. Programa de competència social. Departament d’Educació.

SEGURA, Manuel, ARCAS, Margarita, MESA, Juana Decideix. Volum I. Programa de competència social. Departament d'Educació.

Aquest programa és un  programa molt utilitzat en la mediació escolar i en el desenvolupament de les habilitats socioemocionals. M’ha aportat informació sobre el tema i idees per dissenyar les sessions del programa. (Continuaré consultant aquest programa).


Webgrafia
Taula rodona. “Passat, present i futur de la intervenció psicopedagògica”. <http://www.youtube.com/watch?v=1wcmK7w9NSs > (Consultat en Internet el dia  10 de desembre de 2012 i el dia 12 de març).

Cercador de llicències d'estudis http://phobos.xtec.net/sgfprp/entrada.php

dissabte, 11 de maig de 2013

SESSIÖ AMB PARES

Hem preparat les sessions amb pares i a tall d'exemple deixo aquesta, que correspon a la primera de les quatre que estem elaborant. El material de la presentació amb ppt ens ha quedat pendent.



                            Sessió P1    
TEMPORITZACIÓ
50’
OBJECTIU
Ø  Donar informació sobre el trastorn, ensenyar als pares l'aplicació efectiva de les tècniques de modificació de conducta, incrementar la competència dels pares, millorar la relació paternofilial mitjançant una millor comunicació i atenció al desenvolupament de l’ infant.
ACTIVITATS
·         Explicació de les tècniques de modificació de conductes i debat.
RECURSOS I MATERIAL
o    Presentació de les tècniques per afavorir el comportament positiu del nen i la generalització dels continguts.
PROPOSTES I ORIENTACIONS
o    Recomanar als pares aplicar aquestes tècniques en el màxim d’entorns possibles.
VALORACIÓ
Extreure la informació important de la sessió i les conclusions.
Notes orientatives
Tècniques per incrementar les conductes:
·          Reforç positiu : consisteix en presentar immediatament després de la conducta adequada un estímul (lloança, premi) que fa que augmenti la probabilitat que es repeteixi aquesta conducta. L'estímul que es presenta després de la conducta és el reforç positiu.
Reforçament negatiu :una conducta ha estat reforçada negativament si s'incrementa o es manté perquè elimina un estímul aversiu. Exemple, "Mentre no acabis la tasca (conducta desitjada) no sortirem al parc (estímul aversiu)".
Tècniques per reduir/eliminar les conductes:
·          Extinció : consisteix a ignorar (no mirar, no escoltar, no parlar) el comportament inadequat per evitar que aquest s'incrementi per l'atenció (negativa, però atenció) que li oferim al nen. S'han d'explicar les condicions de l'extinció el nen abans d'aplicar-la i mantenir el procediment el temps suficient (al principi sol augmentar el comportament inadequat). L'extinció no pot utilitzar-se si la conducta pertorbadora és perillosa.
·          Temps fora: consisteix a aïllar al nen immediatament després de realitzar la conducta pertorbadora a un lloc avorrit (no lúdic) durant un període preestablert de temps (aproximadament un minut per any del nen). La tècnica pot aplicar-se fins els 6-8 anys d'edat del nen.
·          Cost de resposta: consisteix a retirar una quantitat específica de reforçadors (privilegis, premis) obtinguts prèviament. Exemple: reduir temps d'activitats lúdiques (televisió, videojocs, ordinador) pel comportament inadequat.
·           Càstig : tècnicament consisteix a proporcionar un estímul aversiu (realitzar treballs molestos o monòtons) després de la conducta inadequada amb l'objectiu de eliminar-la. El càstig físic no s'ha d'utilitzar ja que no ensenya la conducta adequada, crea tolerància (major càstig per obtenir el mateix resultat), pèrdua de l'autoestima del nen i agressivitat contra la persona que l'aplica. La recompensa és molt més eficaç que el càstig.
L'Economia de Fitxes és una tècnica molt eficaç que combina el reforçament positiu i el cost de resposta. L'economia de fitxes consisteix en lliurar un estímul (fitxes, vals, punts) immediatament després de la conducta desitjada. L'estímul es canvia més tard per un reforç (premi prèviament pactat). La tècnica permet treballar diferents conductes alhora però necessita d'elevada programació per part dels pares.




dimecres, 8 de maig de 2013

INDICADORS D'ACTIVITATS


Aquest és una exemple dels indicadors de les sessions que han d'omplir el participants del programa.

PLANTILLES DE REGISTRES

A mida que anem avançant en la programació de les sessions del programa ens adonem de la feina que està representant aquest Projecte però també ens adonem del que estem gaudint alhora de fer-ho i esperem poder posar-ho en marxa el més aviat possible. 


                                                                                                                                                                      Sessió 16    
Identificació de la sessió
Lloc: Centre de Pràctiques
Data: 15-5-2013
Durada: 3h
Participants: Psicopedagoga
Destinataris: Equip del Centre i alumnes a qui va adreçat el programa
Objectius i Activitats
Hem revisat les sessions programades.
Hem dissenyat el model de registre pels alumnes.
Hem acordat els apartats i aspectes autoavaluatius.
Desenvolupament de la sessió
Després de consultar diferents models de registres d’activitats hem preparat una proposta de registre pel grup 1 i una altra pel grup 2, adaptant-les a les diferents edats.
Recursos i Materials
Hem utilitzat recursos informàtics i Projectes 
Impresos.
Avaluació
Valoro molt positivament el material aportat per l’equip del Centre i la col·laboració i participació en l’elaboració de tasques.
Observacions
Hem començat a preparar un model de registre pels professionals que portaran les sessions.
Bibliografia


Hem consultat programes d’habilitats socioemocionals  del GROP de la UB i de la Fundació Adana. També hem consultat el material de la UOC que fa referència al Disseny de Programes i altres materials aportats per l’equip de Centre relacionat amb programes d’HH.



dissabte, 27 d’abril de 2013

FITXES D'ACTIVITATS


Hem començat a dissenyar les fitxes de les sessions. Hem creat una plantilla amb les dades que considerem més importants i un apartat a on afegir aquella informació que considerem necessària per a dur a terme la sessió pràctica.
Aquest és el model que hem creat: 





          Sessió 1  “ENS CONEIXEM...”
EDAT
Grup 1: De 7 a 10 anys
Grup 2: De 11 a 14 anys
TEMPORITZACIÓ
50 ‘
OBJECTIU
Ø  Presentar al grup i el pla de treball.
ACTIVITATS
·         Es fa la presentació amb l’objecte o recurs de cada un del grup tot expressant la seva relació amb el que ha portat.
·         Conversa oberta sobre les emocions bàsiques (ira, tristesa, por, alegria, amor, aversió, vergonya i sorpresa).
PROPOSTES I ORIENTACIONS

o    S’ha demanat prèviament un objecte o recurs amb el que s’identifiquen (fotografia, dibuix, joguina, música,...).
o    El psicopedagog ha de portar un objecte o recurs per iniciar la sessió.
VALORACIÓ
Extreure la informació important de la sessió i les conclusions.(Qüestionari).
Notes orientadores
Emoció
És una resposta de l’organisme produïda per un esdeveniment extern o intern a ell, que tendeix a provocar actuacions involuntàries (canvis corporals, fisiològics) i voluntaris (expressions facials i verbals, comportaments ,accions...).